Donem pas al cavaller

Tirant Lo Blanc de Joanot Martorell

Adaptació de Jordi Tiñena. Ed. Laertes

Tirant Lo Blanc és la novel.la cavalleresca escrita de la literatura catalana més important del segle XV.

La novel.la narra les aventures tant d'armes com d'amor del cavaller Tirant Lo Blanc. Trobem que es tracta d'una novel.la dividida en cinc parts, però la més important i on s’hi troben la majoria dels fets més destacats és la tercera part, “Tirant a l'Imperi Grec”. En aquesta part de la història Tirant coneix Carmesina (princesa de Constantinoble) de la qual s'enamora a primera vista. A partir d'aquesta part, comença el que es podria dir que és el nuç de la novel.la. D'ací en avant en Tirant no s'ha d'enfrontar només amb batalles bèl.liques, sino també amb amoroses.

    

                                             

 Valoració personal:

El Tirant Lo Blanc m'ha resultat una lectura prou interessant, cosa que, sincerament, creia que no anava a pensar. Al començament no em veia amb ganes de llegir-la perquè pensava que, malgrat ser una de les novel.les més significatives de la nostra literatura, era un d’eixos llibres que jo no estic acostumada a llegir.

 Però, a mesura que anava avançant en la lectura, me n'adonava que no s'allunya tant dels meus gustos, ben mirat crec que no es pot allunyar dels gustos de ningú, ja que es tracta d'una novel.la molt completa.  Per una banda, tracta el tema de les armes amb molt de detall (el que fa més fàcil situar-se a l'època), i eixe és un tema que pot agradar prou als xics; d’altra, Tirant és un personatge prou sorprenent, perquè és molt valent a les batalles, però en l’amor és tímid, fet que em resulta molt curiós. La forma de tractar l’amor també crida l'atenció perquè l'autor ens mostra un amor eròtic prou pujat de to. Finalment el que a mi més m'ha agradat és el toc humorístic que l'autor arriba a incloure en algunes situacions.

Per totes aquestes raons, m'ha agradat el Tirant Lo Blanc i recomane la seua lectura. A més, en cas de poder, aconselle elegir una bona adaptació que agafe el complet de l’obra i que resulte comprensible; és a dir, abreviant (l’obra original té més de 800 pàgines), però deixant que la trama i els episodis siguen fonamentalment com l'autor els va crear. També està bé l’adaptació de la llengua per a fer-la més comprensible, com és el cas de la versió que hem llegit nosaltres a classe, encara que estaria millor que mantingueren la variant dialectal del valencià, en la qual fou escrita.

Cristina Valdés. 1rBatx.B